Moltes vegades, la gent que ens dediquem a la política (ja sigui d’una manera altruista o cobrant) sentim, en el nostre dia a dia, coses com “els polítics fan el que els hi dóna la gana”. Generalment, el contra argument utilitzat sovint pels governs anteriors havia estat “nosaltres som els representants el poble i, per tant, els garants del poder legislatiu”.
Recordem, però, que el que anomenem democràcia (el poder del poble) va ser instaurat en l’antiga Grècia, on un grup de persones (ciutadans) escollien per sufragi els seus representants. Aquests ciutadans, però, havien de ser homes lliures, rics i amb drets (un terç de la població total de la polis). Curiós, no ?
Amb els anys, el sufragi s’ha anat millorant: primer, les persones que podien votar van ser tots els homes, majors d’edat, indiferentment de la seva condició social. Més tard, s’hi va sumar el vot de les dones, majors d’edat, instaurant-se el sufragi universal.
A finals del segle XX es creia que s’havia arribat a la perfecció de la democràcia: tots i totes els homes i les dones majors d’edat escollien cada quatre anys als seus representants a les cambres. Els seus representants, però, seguien fent i desfent sense cap control de la ciutadania.
Si repassem el significat etimològic del terme “democràcia” veurem que prové de dos termes grecs que signifiquen “el poder del poble”. I el poder del poble és escollir els seus representants cada quatre anys donant-los-hi via lliure ? No.
Durant les dues últimes legislatures al Parlament de Catalunya, el seu president, el Molt Honorable Ernest Benach (esquerra), ha donat un tomb en la suposada democràcia en la que vivíem. El Parlament, de la seva mà, ha retornat clarament el poder al poble mitjançant la política 2.0
S’han instaurat tot un seguit d’eines digitals per fer del Parlament l’eina del poble, per millorar certs aspectes del dia a dia. En aquest sentit, l’última iniciativa d’aquest ha estat posar en funcionament les “epeticions”.
Les epeticions és un espai web on tots els ciutadans (a títol individual o col•lectiu) poden plantejar una iniciativa al Parlament per tal de ser debatuda. La iniciativa és registrada via web i, si s’accepta, comença el seu tràmit parlamentari on podrà ser aprovada o no.
Així mateix, durant aquestes dues legislatures ha quedat força palès l’interés d’esquerra per fer de la política una cosa pública, obrint-la a tota la ciutadania, donant canals per poder expressar-se i oferint eines per poder canviar coses que sempre han estat iguals.
Ara és el moment de canviar les coses. Realment comença el canvi, però no el canvi que volen uns quants per seguir posant la mà al sac, si no un canvi de debò. Una transformació social que dignifiqui la política i que torni el poder als que l’han de tenir: els ciutadans. Lleis com la dels referèndums, la llei de signes, la comissió d’investigació del cas Palau... ens donen a entendre que el canvi s’acosta i som tots/totes nosaltres els que tenim la clau per fer-ho.
