El català no s’acaba (cartes del lector del diari el Punt)

Llegia el divendres 6 a l’edició del Punt Vallès Occidental, un article força interessant d’en Manuel Castaño anomenat “La fi del català”. Després de llegir-lo amb atenció, permeti’m senyor Castaño que discrepi amb vostè.
Sóc un jove mestre de només 24 anys que viu a Barberà del Vallès, treballa a Campoamor i milita a Esquerra Republicana. Ningú més que jo, estaria d’acord amb la seva posició sobre la nostra llengua, però jo, senyor Cataño, tinc esperança. La llengua mor, és veritat, i les noves generacions la destrossen perquè la immersió lingüística que vostè no vol criticar, realment es fa malament o no és prou eficaç (m’estalviaré les crítiques al Departament d’Educació, si m’ho permet).
No obstant, crec que ha passat alguna cosa per alt. És cert que es podria dir que la meva generació ha sigut la última en veure el català com a alguna cosa important i que les noves generacions no. Però s’oblida d’un fet diagnòstic: la meva generació no va veure mai un català tant enfortit com el que tenim actualment. Estem vivint una autèntica renaixença de la nostra llengua ja que l’estem protegint a través de lleis.
La meva generació no va veure mai una consellera catalana parlant en Català al Parlament Europeu, mai vam veure un escriptor català parlar en català en una fira internacional de llengua i cultura catalanes, mai vam veure els rètols de segons quins establiments en català, mai, en definitiva, vam veure una llengua tant forta com el que estem aconseguint. Senyor Castaño, si us plau, reflexioni i tingui fe que el català està renaixent en una nova forma: en el seu ús social.