La campanya ja ha començat i això es nota en l’ambient. I és que la política, malgrat ens en volguem desentendre d’ella, forma part de les nostres vides.
Sense anar més lluny, el mateix dijous, la nit del qual començava la campanya, el Partit Socialista a Baberà va fer un desplegament brutal. Durant tota la tarda, tota la colla vermella va estar enganxant plafons i cartells per totes bandes, deixant Barberà vermell com un anunci mal fet de compreses. Cada matí, migdia i nit a qualsevol hora i a tots els carrers, tens a una Carme Chacón bastant desmillorada i un Zapatero bastant “optimista” tal i com diu el lema.
Però les coses no acaben aquí. Per si tens “roigfòbia”, encara et queda la sol·lució: el blau !. I és que totes les parades d’autobús del poble tenen la cara del senyor Duran amb els seus lemes (que més aviat semblen poemes) sobre la Catalunya maltractada (agafant paraules, també, de la seva campanya). La majoria d’ells, aquí a Barberà, tenen el nas pintat de vermell.
També hi ha un tros de pancarta (que fa pinta de vella i descosida) penjada just a sota del meu carrer on es pot llegir la demanda del vot als populars. Enlloc de ser blava, és d’un color blau amb sol, és a dir, quasi blanc. No sé, si reprensenten a la dreta i la dreta és la que té els diners, perquè no la canvien de tant en tant ?.
Si mires per les parets (fixant-hi molt) veuràs discretament uns papers d’iniciativa on us conviden a tots a participar als actes que es munten amb diputats del partit (que si a mi em costen de conèixer, a la població de “a peu” encara més.
La palma, com sempre, ens l’enduem els d’esquerra. El divendres, vem comptar amb la grata presència de l’Anna Simó. Dies abans, havíem empaperat la ciutat amb cartells anunciant l’acte (a cada farola, paret...) i això ens va anar bé amb l’afluència a l’acte.
Un mes abans, també, havíem reservat sala i teníem l’acte preparat, quan ens van avisar que, aquella mateixa nit, el TMC estrenava a Barberà l’obra de teatre “Carta a una desconeguda”. Vàrem patir lo nostre pensant que vindria poca gent degut a l’obra de teatre però vem omplir la sala.
L’Anna, com sempre, va estar esplèndida. Va enraonar sobre les diferents polítiques que, en forma transversal, esquerra té intenció de portar a terme a les corts; va parlar sobre el paper d’esquerra en la legislatura que toca a la seva fi; va esperonar a la gent al vot útil per defensar Catalunya...
L’acte va deixar a tothom satisfet i als militants encoratjats per treballar per aconseguir el màxim per aquestes eleccions perquè, tal i com diem els independentistes: a Madrid ens ho juguem tot. Per això, cal votar a Esquerra Republicana de Catalunya.
Sense anar més lluny, el mateix dijous, la nit del qual començava la campanya, el Partit Socialista a Baberà va fer un desplegament brutal. Durant tota la tarda, tota la colla vermella va estar enganxant plafons i cartells per totes bandes, deixant Barberà vermell com un anunci mal fet de compreses. Cada matí, migdia i nit a qualsevol hora i a tots els carrers, tens a una Carme Chacón bastant desmillorada i un Zapatero bastant “optimista” tal i com diu el lema.
Però les coses no acaben aquí. Per si tens “roigfòbia”, encara et queda la sol·lució: el blau !. I és que totes les parades d’autobús del poble tenen la cara del senyor Duran amb els seus lemes (que més aviat semblen poemes) sobre la Catalunya maltractada (agafant paraules, també, de la seva campanya). La majoria d’ells, aquí a Barberà, tenen el nas pintat de vermell.
També hi ha un tros de pancarta (que fa pinta de vella i descosida) penjada just a sota del meu carrer on es pot llegir la demanda del vot als populars. Enlloc de ser blava, és d’un color blau amb sol, és a dir, quasi blanc. No sé, si reprensenten a la dreta i la dreta és la que té els diners, perquè no la canvien de tant en tant ?.
Si mires per les parets (fixant-hi molt) veuràs discretament uns papers d’iniciativa on us conviden a tots a participar als actes que es munten amb diputats del partit (que si a mi em costen de conèixer, a la població de “a peu” encara més.
La palma, com sempre, ens l’enduem els d’esquerra. El divendres, vem comptar amb la grata presència de l’Anna Simó. Dies abans, havíem empaperat la ciutat amb cartells anunciant l’acte (a cada farola, paret...) i això ens va anar bé amb l’afluència a l’acte.
Un mes abans, també, havíem reservat sala i teníem l’acte preparat, quan ens van avisar que, aquella mateixa nit, el TMC estrenava a Barberà l’obra de teatre “Carta a una desconeguda”. Vàrem patir lo nostre pensant que vindria poca gent degut a l’obra de teatre però vem omplir la sala.
L’Anna, com sempre, va estar esplèndida. Va enraonar sobre les diferents polítiques que, en forma transversal, esquerra té intenció de portar a terme a les corts; va parlar sobre el paper d’esquerra en la legislatura que toca a la seva fi; va esperonar a la gent al vot útil per defensar Catalunya...
L’acte va deixar a tothom satisfet i als militants encoratjats per treballar per aconseguir el màxim per aquestes eleccions perquè, tal i com diem els independentistes: a Madrid ens ho juguem tot. Per això, cal votar a Esquerra Republicana de Catalunya.
