Us demano disculpes a tots per no haver actualitzat abans, però la tancada del trimestre passat i l'inici de nous projectes com l'emancipació, el carnet de conduir, dos cursos, el partit i les opos fan que tot sigui força difícil.
El dia nou de març, tots els votants estem convocats a les urnes amb la important missió de constituir les corts espanyoles per quatre anys.
Molta gent que té com a meta la independència es pregunta què se li ha perdut a Esquerra al parlament i al senat espanyols. La qüestió és senzilla: mal ens pesi, a Madrid se’ns hi ha perdut tot.
L’Any 2014, segons el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i president d’esquerra, l’Honorable senyor Josep Lluís Carod-Rovira, Catalunyà serà cridada a les urnes per votar un referèndum d’autodeterminació. Aquest, si es guanya, sentarà les bases per fer de Catalunya una nació independent. Per què el 2014 ? Perquè Catalunya ha viscut en un estat de marginació on se li ha negat tot: la gestió dels nostres propis impostos, la gestió de les nostres pròpies infraestructures... en definitiva, la gestió dels nostres propis recursos per a benefici nostre. Actualment, aquests recursos estan gestionats pel govern espanyol amb el suport d’ambdues cambres.
Si la majoria d’esquerra a Espanya és suficient, podem condicionar un govern que afavoreixi una gestió en pro de Catalunya. Per tant, el vot de tots i cadascun de nosaltres és vital perquè la nostra nació surti ben parada d’aquestes eleccions; és vital perquè tinguem cada vegada més autogestió i aquest procés culmini, esperem, el 2014 amb la independència de Catalunya de l’estat espanyol.
Aquesta passada legislatura, esquerra ha aconseguit més recursos, la concessió de la nova reforma territorial en vegueries, la gestió de la inspecció de treball... però també s’han perdut moltes batalles com ara el reconeixement de la llengua catalana a les Corts espanyoles (plurals ?, democràtiques ?), les seleccions catalanes...
Ara, cal prendre consciència que ens cal a Madrid una força que s’estimi, defensi, protegeixi de tots els atacs i, en definitiva, es preocupi de tots els catalans i catalanes. Ens cal a Madrid una majoria per treballar per Catalunya; una majoria de polítiques d’esquerres reals, democràtiques i participatives; En conclusió, ens cal mirar cap a una Esquerra amb un fort sentiment Republicà que vetlli per Catalunya.
El dia nou de març, tots els votants estem convocats a les urnes amb la important missió de constituir les corts espanyoles per quatre anys.
Molta gent que té com a meta la independència es pregunta què se li ha perdut a Esquerra al parlament i al senat espanyols. La qüestió és senzilla: mal ens pesi, a Madrid se’ns hi ha perdut tot.
L’Any 2014, segons el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i president d’esquerra, l’Honorable senyor Josep Lluís Carod-Rovira, Catalunyà serà cridada a les urnes per votar un referèndum d’autodeterminació. Aquest, si es guanya, sentarà les bases per fer de Catalunya una nació independent. Per què el 2014 ? Perquè Catalunya ha viscut en un estat de marginació on se li ha negat tot: la gestió dels nostres propis impostos, la gestió de les nostres pròpies infraestructures... en definitiva, la gestió dels nostres propis recursos per a benefici nostre. Actualment, aquests recursos estan gestionats pel govern espanyol amb el suport d’ambdues cambres.
Si la majoria d’esquerra a Espanya és suficient, podem condicionar un govern que afavoreixi una gestió en pro de Catalunya. Per tant, el vot de tots i cadascun de nosaltres és vital perquè la nostra nació surti ben parada d’aquestes eleccions; és vital perquè tinguem cada vegada més autogestió i aquest procés culmini, esperem, el 2014 amb la independència de Catalunya de l’estat espanyol.
Aquesta passada legislatura, esquerra ha aconseguit més recursos, la concessió de la nova reforma territorial en vegueries, la gestió de la inspecció de treball... però també s’han perdut moltes batalles com ara el reconeixement de la llengua catalana a les Corts espanyoles (plurals ?, democràtiques ?), les seleccions catalanes...
Ara, cal prendre consciència que ens cal a Madrid una força que s’estimi, defensi, protegeixi de tots els atacs i, en definitiva, es preocupi de tots els catalans i catalanes. Ens cal a Madrid una majoria per treballar per Catalunya; una majoria de polítiques d’esquerres reals, democràtiques i participatives; En conclusió, ens cal mirar cap a una Esquerra amb un fort sentiment Republicà que vetlli per Catalunya.
