De tots és sabut que no tinc gaire temps per a escriure. Sovint, aprofito les moltes petites estones que tinc a la feina per fer-ho.
Després dels pèssims resultats a Madrid, crec que ha arribat el moment de fer autocrítica sobre el què ha passat. I, en aquesta línia, la decisió del senyor Puigcercós és, segons el meu parer, del tot encertada. Ja van dues eleccions en què perdem en nombre de vots. El partit està sumit en una crisis degut a la gran crisis de vots. Deguda, al mateix temps, a la gran desconfiança de la gent en esquerra. La desconfiança és produïda per la pèrdua de l’esperit que caracteritza al partit: l’independentisme.
La gent ja no confia en esquerra per múltiples accions, mesures i coses vàries que ha anat fent l’actual direcció del partit. És comprensible. Però la gent també hauria d’informar-se sobre perquè la direcció ha fet aquestes accions que, com la gran majoria de coses, estan justificades.
Aquesta autocrítica, passa per la reforça del partit de la mà del Senyor Puigcercós, però també passa per fer moure els mecanismes interns i reflexionar sobre si hauriem de fer alguna cosa de cara als votants o hauriem de continuar igual.
En aquest sentit, la direcció del partit ha avançat el Congrés Nacional en una decisió totalment acertada per moure els engranatges democràtics interns. I és que esquerra és l’essència de la democràcia: en quin altre partit els militants de base són capaços d’invalidar o anul·lar l’estratègia del seu propi partit ? Esquerra és l’únic partit on hom es pot plantejar alguna cosa i, si compta amb el suport suficient, tirar-la endavant. No és com els altres partits que la direcció diu una cosa que li convé i tots pensen el mateix sense poder fer res per evitar-ho.
Per una altra banda, també és important saber que al proper congrés hi haurà diverses opcions. I això també és molt democràtics. Per el bon funcionament d’un partit, hi ha d’haver diferents pensaments, diferents idees, sang nova, gent amb lideratge... que demostri que un partit és viu i que no tots som clons de la direcció. Per mi, l’essència de la democràcia és aquesta: poder canviar les coses des del més abaix possible.
Tots sabem que Esquerra Republicana de Catalunya no compta amb cap simpatia mediàtica. Això fa que cada dia sortim al diari dient que el partit es trenca i que hi ha pugnes internes. Sembla mentida que aquesta gent s’anomeni demòcrata. Precisament, estem assistint aquests dies a l’exercici més bonic de la democràcia i a la renovació més sana de la política: el nostre president es retira i s’ha de buscar un projecte nou. A les mans de tots nosaltres, els que cada dia treballem per el partit altruistament, està el futur d’esquerra amb la important missió de construir un nou projecte amb un nou equip. Això és el que es fa quan es vota al congrés, al Parlament o a altres llocs, no ? Així és com funciona l’exercici de la democràcia... perquè és diferent aquesta vegada ?
