Ja s’ha donat el tret de sortida

La campanya ja ha començat i això es nota en l’ambient. I és que la política, malgrat ens en volguem desentendre d’ella, forma part de les nostres vides.
Sense anar més lluny, el mateix dijous, la nit del qual començava la campanya, el Partit Socialista a Baberà va fer un desplegament brutal. Durant tota la tarda, tota la colla vermella va estar enganxant plafons i cartells per totes bandes, deixant Barberà vermell com un anunci mal fet de compreses. Cada matí, migdia i nit a qualsevol hora i a tots els carrers, tens a una Carme Chacón bastant desmillorada i un Zapatero bastant “optimista” tal i com diu el lema.
Però les coses no acaben aquí. Per si tens “roigfòbia”, encara et queda la sol·lució: el blau !. I és que totes les parades d’autobús del poble tenen la cara del senyor Duran amb els seus lemes (que més aviat semblen poemes) sobre la Catalunya maltractada (agafant paraules, també, de la seva campanya). La majoria d’ells, aquí a Barberà, tenen el nas pintat de vermell.
També hi ha un tros de pancarta (que fa pinta de vella i descosida) penjada just a sota del meu carrer on es pot llegir la demanda del vot als populars. Enlloc de ser blava, és d’un color blau amb sol, és a dir, quasi blanc. No sé, si reprensenten a la dreta i la dreta és la que té els diners, perquè no la canvien de tant en tant ?.
Si mires per les parets (fixant-hi molt) veuràs discretament uns papers d’iniciativa on us conviden a tots a participar als actes que es munten amb diputats del partit (que si a mi em costen de conèixer, a la població de “a peu” encara més.
La palma, com sempre, ens l’enduem els d’esquerra. El divendres, vem comptar amb la grata presència de l’Anna Simó. Dies abans, havíem empaperat la ciutat amb cartells anunciant l’acte (a cada farola, paret...) i això ens va anar bé amb l’afluència a l’acte.
Un mes abans, també, havíem reservat sala i teníem l’acte preparat, quan ens van avisar que, aquella mateixa nit, el TMC estrenava a Barberà l’obra de teatre “Carta a una desconeguda”. Vàrem patir lo nostre pensant que vindria poca gent degut a l’obra de teatre però vem omplir la sala.
L’Anna, com sempre, va estar esplèndida. Va enraonar sobre les diferents polítiques que, en forma transversal, esquerra té intenció de portar a terme a les corts; va parlar sobre el paper d’esquerra en la legislatura que toca a la seva fi; va esperonar a la gent al vot útil per defensar Catalunya...
L’acte va deixar a tothom satisfet i als militants encoratjats per treballar per aconseguir el màxim per aquestes eleccions perquè, tal i com diem els independentistes: a Madrid ens ho juguem tot. Per això, cal votar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Què hi hem de fer nosaltres a “les espanyes” ?

Us demano disculpes a tots per no haver actualitzat abans, però la tancada del trimestre passat i l'inici de nous projectes com l'emancipació, el carnet de conduir, dos cursos, el partit i les opos fan que tot sigui força difícil.

El dia nou de març, tots els votants estem convocats a les urnes amb la important missió de constituir les corts espanyoles per quatre anys.
Molta gent que té com a meta la independència es pregunta què se li ha perdut a Esquerra al parlament i al senat espanyols. La qüestió és senzilla: mal ens pesi, a Madrid se’ns hi ha perdut tot.
L’Any 2014, segons el vicepresident de la Generalitat de Catalunya i president d’esquerra, l’Honorable senyor Josep Lluís Carod-Rovira, Catalunyà serà cridada a les urnes per votar un referèndum d’autodeterminació. Aquest, si es guanya, sentarà les bases per fer de Catalunya una nació independent. Per què el 2014 ? Perquè Catalunya ha viscut en un estat de marginació on se li ha negat tot: la gestió dels nostres propis impostos, la gestió de les nostres pròpies infraestructures... en definitiva, la gestió dels nostres propis recursos per a benefici nostre. Actualment, aquests recursos estan gestionats pel govern espanyol amb el suport d’ambdues cambres.
Si la majoria d’esquerra a Espanya és suficient, podem condicionar un govern que afavoreixi una gestió en pro de Catalunya. Per tant, el vot de tots i cadascun de nosaltres és vital perquè la nostra nació surti ben parada d’aquestes eleccions; és vital perquè tinguem cada vegada més autogestió i aquest procés culmini, esperem, el 2014 amb la independència de Catalunya de l’estat espanyol.
Aquesta passada legislatura, esquerra ha aconseguit més recursos, la concessió de la nova reforma territorial en vegueries, la gestió de la inspecció de treball... però també s’han perdut moltes batalles com ara el reconeixement de la llengua catalana a les Corts espanyoles (plurals ?, democràtiques ?), les seleccions catalanes...
Ara, cal prendre consciència que ens cal a Madrid una força que s’estimi, defensi, protegeixi de tots els atacs i, en definitiva, es preocupi de tots els catalans i catalanes. Ens cal a Madrid una majoria per treballar per Catalunya; una majoria de polítiques d’esquerres reals, democràtiques i participatives; En conclusió, ens cal mirar cap a una Esquerra amb un fort sentiment Republicà que vetlli per Catalunya.