Moltes coses diferents han pasta aquests dies: els meus pares i la meva germana han tornat de vacances, cosa que fa que la casa es torni més petita i m’hagi de refugiar a la meva habitació; he fet una neteja profunda de l’ordinador amb els links...; també he fet un canvi important de mentalitat a la meva vida. Ara només queda fer una bona neteja en el messenger (els que ja em coneixen saben perquè) per garantir la meva correcta salut mental.
Arrel de tots aquests canvis, m’ha passat pel cap que li podia donar a aquest bloc un tractament més... personal. No deixar les queixes únicament per política i feina, a la vida hi ha més coses.
Per això, m’agradaria moltíssim dedicar aquest bloc al gran llibre que m’acabo de llegir ara farà tot just un parell de dies: “Harry Potter and the Deathly Hallows”.
Arrel de tots aquests canvis, m’ha passat pel cap que li podia donar a aquest bloc un tractament més... personal. No deixar les queixes únicament per política i feina, a la vida hi ha més coses.
Per això, m’agradaria moltíssim dedicar aquest bloc al gran llibre que m’acabo de llegir ara farà tot just un parell de dies: “Harry Potter and the Deathly Hallows”.
La meva peripècia amb en Harry, va començar un estiu de l’any 99, quan jo comptava amb 14 anyets. Aquell estiu, el vem passar tots cinc junts en un resort de la vall de Boí – Taüll. Ma mare, sempre tant insistent, ens havia aconseguit llibres per tots per llegir durant l’estiu. El meu, un llibre desconegut que li havia cridat l’atenció es deia “Harry Potter y la piedra filosofal" – El primer el tinc en castellà i el setè, de moment, en anglès: sé llegir en llengües estrangeres !! -. Aquest llibre em va enganxar força, era un llibre amè i interessant, ple de idealismes fantàstics típics de la literatura juvenil. A més, era un llibre curtet i... què coi ! Jo m’ho trago tot en la lectura (excepte novel·les roses...). Aquell estiu va acabar i el llibre va passar a engruixir les meves estanteries llavors buides. Els anys van passar i de sobte, per tot el món, es va extendre la febre “Potter” i tothom en parlava. Va sortir la primera pel·li que, de casualitat, van regalar a la meva germana en un aniversari, però jo no li vaig fer gaire cas. Quan jo comptava amb uns disset anys, aproximadament, la febre Potter va començar a ser poderosa i em va començar a atraure... Els reis següents, a ca els avis em van caure el segon i el tercer llibre de la saga. Aquell estiu, vam anar amb els col·legues del cole a veure la segona pel·li que, posteriorment, vaig comprar.
I així vaig anar recopilant els set llibres: uns, regalats; altres, comprats el mateix dia de l’estrena. Això sí, sempre en català. Excepte l’últim que encara no ha sortit. Amb les pel·lícules, igual: totes al cine i en original a casa. Però, paral·lelament, a la carrera i als diferents centres on treballo, sempre m’hi trobo algun freak com jo seguidor de la saga. És interessant.
Fora de les meves manies o del que la gent hi veu, m’agradaria dir-vos perquè considero que la saga Potter ens hauria de fer pensar a tots.
Per començar, la saga no és per nens (igual que els Simpsons). Harry Potter pertany a un tipus de literatura que s’anomena Fantàstica. Tota la literatura d’aquest gènere es basa en uns trets característics que la defineixen:
Per començar, la saga no és per nens (igual que els Simpsons). Harry Potter pertany a un tipus de literatura que s’anomena Fantàstica. Tota la literatura d’aquest gènere es basa en uns trets característics que la defineixen:
- Tots passen en un pla que no és el que nosaltres coneixem: En el cas d’en Potter, el pla és el món màgic i tot el que l’envolta. Curiosament, però, el món màgic és paral·lel i, a la seva manera, complementari al món no-màgic o, com l’autora l’anomena, món muggle. En altres casos d’aquesta literatura, però, no existeixen altres mons, com és el cas de la coneguda saga “El senyor dels anells” on només hi ha un món, el fantàstic.
- Sempre hi ha una guerra. Aquesta guerra sempre, sempre, dels sempres, és una guerra dualista i filosòfica. Enfronta les tropes del bé contra les del mal i al contrari. Aquest tipus de guerra filosòfiques sempre fan plantejar-se al lector diversos finals possibles i les conseqüències d’aquests. No sempre guanya el bé en aquestes obres.
- Sempre hi ha un escollit i un objecte màgic que l’ajudarà a acabar amb el dolent. Casualment, les guerres sempre estan encapçalades per uns escollits i una sèrie de persones que li donen suport.
Etc... Algunes d’aquestes coses ja fan que el llibre sigui massa complexa d’entendre per un nen o per una nena.
A més, sota el meu punt de vista, la saga Potter és una crítica molt dura en dos plans:
- En el pla sociològic, es defensa una supremacia i una intolerància cap a altres races més... limitades. En el món màgic, no hi poden entrar els “muggles” que són éssers de capacitat inferior perquè no tenen el do de fer màgia. Són pitjor que altres criatures màgiques com ara els trolls... que, com a mínim són útils màgicament parlant. A més, amb el nou règim instaurat en l’últim llibre, el racisme s’exten al món màgic mateix. Es persegueix als nascuts de muggles encara que siguin mags o bruixes perquè no tenen la sang pura. Són el que s’anomenen els Mud-blood o Sang de fang. També es persegueix als que tenen un dels dos pregenitors muggles pel mateix motiu. Això fomenta una classe de racisme on només les famílies de Pure-blood o Sang Pura poden accedir als llocs de funcionariat màgics: A la Conselleria de Màgia o poden ser educats a l’escola Hogwarts de màgia i bruixeria.
A més, sota el meu punt de vista, la saga Potter és una crítica molt dura en dos plans:
- En el pla sociològic, es defensa una supremacia i una intolerància cap a altres races més... limitades. En el món màgic, no hi poden entrar els “muggles” que són éssers de capacitat inferior perquè no tenen el do de fer màgia. Són pitjor que altres criatures màgiques com ara els trolls... que, com a mínim són útils màgicament parlant. A més, amb el nou règim instaurat en l’últim llibre, el racisme s’exten al món màgic mateix. Es persegueix als nascuts de muggles encara que siguin mags o bruixes perquè no tenen la sang pura. Són el que s’anomenen els Mud-blood o Sang de fang. També es persegueix als que tenen un dels dos pregenitors muggles pel mateix motiu. Això fomenta una classe de racisme on només les famílies de Pure-blood o Sang Pura poden accedir als llocs de funcionariat màgics: A la Conselleria de Màgia o poden ser educats a l’escola Hogwarts de màgia i bruixeria.
- En el pla polític, en aquest llibre es veu clarament la crítica ideològica. El dolent molt dolent conegut com a Dark Lord controla la Conselleria de Màgia, el banc i l’escola on s’eduquen els nous mags i bruixes.
Per ordre seva, la Conselleria comença a perseguir els de raça inferior mentre que ell... bueno, el seu pare era muggle i ningú el detén... Es basa en un petit exèrcit de sangs pures, seleccionats entre les famílies més castes i pures de tota la comunitat màgica, anomenats Death Eaters o Cavallers de la mort. Aquests es dediquen a torturar, matar... Són uns racistes asquerosos dels grans... Juntament amb aquest exèrcit d’elitistes, intenten purgar la terra de criatures inferiors (entre ells els humans).
- Però també hi podem llegir una crítica filosòfica. La pregunta, quan un acaba la saga o mentres l’està llegint és... La finalitat, justifica els mitjans ?
Per ordre seva, la Conselleria comença a perseguir els de raça inferior mentre que ell... bueno, el seu pare era muggle i ningú el detén... Es basa en un petit exèrcit de sangs pures, seleccionats entre les famílies més castes i pures de tota la comunitat màgica, anomenats Death Eaters o Cavallers de la mort. Aquests es dediquen a torturar, matar... Són uns racistes asquerosos dels grans... Juntament amb aquest exèrcit d’elitistes, intenten purgar la terra de criatures inferiors (entre ells els humans).
- Però també hi podem llegir una crítica filosòfica. La pregunta, quan un acaba la saga o mentres l’està llegint és... La finalitat, justifica els mitjans ?
Senyors i senyores... A l’any ’39, europa va començar una guerra amb el mateix pretext: una raça superior que havia de dominar – exterminar altres races inferiors i no seleccionades biològicament.
Fora de quatre moviments de vareta i tres paraules en llatí, Harry Potter no es pas una saga per nens en cap dels aspectes i, us animo a tots a llegir-la, veureu que és força entretinguda.
Fora de quatre moviments de vareta i tres paraules en llatí, Harry Potter no es pas una saga per nens en cap dels aspectes i, us animo a tots a llegir-la, veureu que és força entretinguda.
