Avui no penso fer cap esment a l’actualitat política on, durant tot el mes, hi ha hagut força moviment. Després de sessions de control, comissions permanents al Parlament, al congrés, al senat... i tantes floretes que van de munt a avall, només vull destacar la poca classe política de la Ministra de Foment que, senzillament, em va caure fatal. Si voleu morralla, sempre hi ha el 3/24 que retransmet totes les mentides que diuen uns i altres (excepte esquerra, clar).
M’agradaria destacar en el post d’avui i, després d’haver passat la meva “ràbia” interna amb les adjudicacions, el què ha anat arribant als meus oïdes tots aquests dies.
Aquest any, com a mesura excepcional per la sisena hora, el Departament d’Educació ha fet dues classes d’adjudicacions per als mestres.
Bé, comencem des del principi. Ja que sóc mestre i em guanyo així la vida, expliquem-ho bé. Hi ha vàries classes de magisteri. El que entre nosaltres anomenem les “especialitats” que són: Educació Infantil (INF, amb docència específica del 0 a 6 anys); Educació Especial (EES que treballen amb infants amb Necessitats Educatives Especials (NEE)); Llengúes estrangeres (PAN I PFR que donen l’anglès i, si s’escau, el francès); Educació Física (PEF encarregats de l’educació física); i l’Educació Musical (PMU docents de música). Després, hi ha els anomenats “generalistes” , arrel d’una història molt llarga...) que són els de Primària (PRI, amb docència dels 6 als 12 anys).
El Departament, ha introduït només la sisena hora a primària, augmentant moltíssim les plantilles d’aquesta especialitat.
Quan un curs acaba, el Departament fa omplir a tothom que vulgui una llista de 30 llocs, municipis, escoles... on li agradaria cobrir una vacant per l’any que ve, ordenats. El número més baix és el que escull primer i així fins que s’acaben les places. El número d’ordre, canvia cada any segons el temps de servei.
Així és com funcionava fins ara. Aquest any, com el Departament ha vist que l’havia cagat en molts aspectes, ha introduït una “millora”: podies ser adjudicat en dues modalitats: fase preferent o fase general.
La fase preferent era per aquells interins – substituts que només opten per la seva especialitat, mentre que l’altre modalitat és pel personal que opten per dues especialitats.
Però no correm... un especialista és especialista i generalista. Això vol dir que jo, mestre d’infantil, puc exercir la docència des dels 0 anys fins als 14 més o menys (podem estar al primer cicle d’ESO). I així els altres especialistes.
Els que tenim números alts, només tenim opció de cobrir una vacant amb la doble especialitat perquè... on hi ha el buit de places per la sisena ? exacte !, a primària.
Però alguna cosa no ha sortit com esperàvem... i és que el Departament ha donat als generalistes l’estatus d’especialistes fent que tots els de primària (inclòs els que tenien un número més alt que el meu) tinguessin vacant.
La majoria d’especialistes ens hem quedat al carrer sense res, i el que és pitjor: el Departament torna a fer una política discriminatòria... Algú s’ha anat a queixar, i la resposta del funcionari en qüestió va ser la següent: “ - no, és que l’ordinador s’ha equivocat - “. Perfecte, ho reconeixen. Llavors, li van preguntar què farien per solucionar el desgavell. La resposta va ser... “ - res, ara ja està fet - ”. I així va l’educació en aquest país...
Total, que m’he quedat al carrer per un error informàtic i m’he d’aguantar... Maragall, tio, dimiteix ja si us plau !!
Aquest any, com a mesura excepcional per la sisena hora, el Departament d’Educació ha fet dues classes d’adjudicacions per als mestres.
Bé, comencem des del principi. Ja que sóc mestre i em guanyo així la vida, expliquem-ho bé. Hi ha vàries classes de magisteri. El que entre nosaltres anomenem les “especialitats” que són: Educació Infantil (INF, amb docència específica del 0 a 6 anys); Educació Especial (EES que treballen amb infants amb Necessitats Educatives Especials (NEE)); Llengúes estrangeres (PAN I PFR que donen l’anglès i, si s’escau, el francès); Educació Física (PEF encarregats de l’educació física); i l’Educació Musical (PMU docents de música). Després, hi ha els anomenats “generalistes” , arrel d’una història molt llarga...) que són els de Primària (PRI, amb docència dels 6 als 12 anys).
El Departament, ha introduït només la sisena hora a primària, augmentant moltíssim les plantilles d’aquesta especialitat.
Quan un curs acaba, el Departament fa omplir a tothom que vulgui una llista de 30 llocs, municipis, escoles... on li agradaria cobrir una vacant per l’any que ve, ordenats. El número més baix és el que escull primer i així fins que s’acaben les places. El número d’ordre, canvia cada any segons el temps de servei.
Així és com funcionava fins ara. Aquest any, com el Departament ha vist que l’havia cagat en molts aspectes, ha introduït una “millora”: podies ser adjudicat en dues modalitats: fase preferent o fase general.
La fase preferent era per aquells interins – substituts que només opten per la seva especialitat, mentre que l’altre modalitat és pel personal que opten per dues especialitats.
Però no correm... un especialista és especialista i generalista. Això vol dir que jo, mestre d’infantil, puc exercir la docència des dels 0 anys fins als 14 més o menys (podem estar al primer cicle d’ESO). I així els altres especialistes.
Els que tenim números alts, només tenim opció de cobrir una vacant amb la doble especialitat perquè... on hi ha el buit de places per la sisena ? exacte !, a primària.
Però alguna cosa no ha sortit com esperàvem... i és que el Departament ha donat als generalistes l’estatus d’especialistes fent que tots els de primària (inclòs els que tenien un número més alt que el meu) tinguessin vacant.
La majoria d’especialistes ens hem quedat al carrer sense res, i el que és pitjor: el Departament torna a fer una política discriminatòria... Algú s’ha anat a queixar, i la resposta del funcionari en qüestió va ser la següent: “ - no, és que l’ordinador s’ha equivocat - “. Perfecte, ho reconeixen. Llavors, li van preguntar què farien per solucionar el desgavell. La resposta va ser... “ - res, ara ja està fet - ”. I així va l’educació en aquest país...
Total, que m’he quedat al carrer per un error informàtic i m’he d’aguantar... Maragall, tio, dimiteix ja si us plau !!
