Com aquest bloc és personal i polític, avui, desgraciadament, el dedicaré a ambdós aspectes.
En el pla personal, una mala notícia ha assolat el dia d’avui. Aquest matí, al arribar al casal, la Carme “la jefa” ens ha dit que hauria de marxar abans de la piscina perquè havia d’anar a un enterrament en representació de l’AMPA de l’escola. Jo havia estat l’any passat en aquella escola i m’han agafat tots els mals al sentir això. Automàticament, la pregunta fatal ha sortit de la meva gola sense que jo en tingués control: - Qui s’ha mort ? -. La Carme, m’ha contestat dient que ahir la nit es va morir un nen de 4t de primària malalt de leucèmia. Jo, no coneixia personalment a l’infant, però m’ha semblat una notícia monstruosa. El pobre nen, no ha pogut gaudir res de la vida. Perquè us feu una idea, a 4t es tenen entre 8 i 9 anys. Una criatura.
Des del meu humil bloc, m’agradaria desitjar a la família del nen molta força en aquests penosos moments i transmetre’ls-hi el meu condol.
En el pla polític, cal destacar la pèssima intervenció del conseller Maragall al parlament durant la sessió de control.
He arribat a casa després de dinar fora i estava força cansat. M’he posat a veure la tele per descansar una estona sense dormir i, casualitats de la vida, al canal 3/24 tenien posada la sessió en directe del Palau del Parlament durant la sessió de control. Després d’hores preguntant tonterietes i fent demagògia ha vingut l’actuació (bé, perdó, les actuacions) estrella: l’Ernest Benach ha donat la paraula al grup parlamentari mixt, concretament al senyor diputat (es mereix un respecte per l’escó en el que seu i ja està) Antonio Robles. El senyor aquest (per dir-li d’alguna manera) s’ha aixecat i ha anat al púlpit. Ha tret uns papers i ha començat la seva interpel·lació al Departament d’Educació sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Però és que... HO HA FET EN CASTELLÀ !! Sabeu el mal que m’ha fet escoltar un tros de lluç (ja sabia jo que no acabaria el bloc amb respecte...) al Parlament de Catalunya parlant en castellà ? Penós. Ha fet un discurs demagògicament patètic sobre les mancances del Dpt. en aquesta matèria.
Acte seguit, en el torn de rèplica s’ha aixecat el titular del Departament, l’Ernest Maragall. Ha fet una “introducció” que no tenia res a veure amb el tema i ha tret les xifres del Dpt. en relació al nombre de places que havien augmentat i les places que han sortit a oposicions... sense que això tampoc tingués res a veure amb la interpel·lació. Realment... jo ja ho deia: no es pot posar al capdamunt d’un Departament algú que no sap de què parla ni de què va la seva feina. Però clar, és el PSOE (no m’he equivocat, el PSC és un engany) i ja ens té acostumats als seus moviments polítics “d’amiguetes”. I una vegada més, també dic: Així va l’educació en aquest país amb ineptes com aquests manant...
En el pla personal, una mala notícia ha assolat el dia d’avui. Aquest matí, al arribar al casal, la Carme “la jefa” ens ha dit que hauria de marxar abans de la piscina perquè havia d’anar a un enterrament en representació de l’AMPA de l’escola. Jo havia estat l’any passat en aquella escola i m’han agafat tots els mals al sentir això. Automàticament, la pregunta fatal ha sortit de la meva gola sense que jo en tingués control: - Qui s’ha mort ? -. La Carme, m’ha contestat dient que ahir la nit es va morir un nen de 4t de primària malalt de leucèmia. Jo, no coneixia personalment a l’infant, però m’ha semblat una notícia monstruosa. El pobre nen, no ha pogut gaudir res de la vida. Perquè us feu una idea, a 4t es tenen entre 8 i 9 anys. Una criatura.
Des del meu humil bloc, m’agradaria desitjar a la família del nen molta força en aquests penosos moments i transmetre’ls-hi el meu condol.
En el pla polític, cal destacar la pèssima intervenció del conseller Maragall al parlament durant la sessió de control.
He arribat a casa després de dinar fora i estava força cansat. M’he posat a veure la tele per descansar una estona sense dormir i, casualitats de la vida, al canal 3/24 tenien posada la sessió en directe del Palau del Parlament durant la sessió de control. Després d’hores preguntant tonterietes i fent demagògia ha vingut l’actuació (bé, perdó, les actuacions) estrella: l’Ernest Benach ha donat la paraula al grup parlamentari mixt, concretament al senyor diputat (es mereix un respecte per l’escó en el que seu i ja està) Antonio Robles. El senyor aquest (per dir-li d’alguna manera) s’ha aixecat i ha anat al púlpit. Ha tret uns papers i ha començat la seva interpel·lació al Departament d’Educació sobre el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH). Però és que... HO HA FET EN CASTELLÀ !! Sabeu el mal que m’ha fet escoltar un tros de lluç (ja sabia jo que no acabaria el bloc amb respecte...) al Parlament de Catalunya parlant en castellà ? Penós. Ha fet un discurs demagògicament patètic sobre les mancances del Dpt. en aquesta matèria.
Acte seguit, en el torn de rèplica s’ha aixecat el titular del Departament, l’Ernest Maragall. Ha fet una “introducció” que no tenia res a veure amb el tema i ha tret les xifres del Dpt. en relació al nombre de places que havien augmentat i les places que han sortit a oposicions... sense que això tampoc tingués res a veure amb la interpel·lació. Realment... jo ja ho deia: no es pot posar al capdamunt d’un Departament algú que no sap de què parla ni de què va la seva feina. Però clar, és el PSOE (no m’he equivocat, el PSC és un engany) i ja ens té acostumats als seus moviments polítics “d’amiguetes”. I una vegada més, també dic: Així va l’educació en aquest país amb ineptes com aquests manant...
