Renovació executiva

Barberà del Vallès, dijous, 25 d’octubre de 2007.

Són les 22’45. Després d’una reunió força interessant en la que l’assemblea local va valorar la Conferència Nacional, vem parlar del grup municipal, de l’assemblea de la sectorial... arriba el punt esperat a l’ordre del dia: la renovació dels càrrecs de l’executia local.

La presidenta local, la Resu, treu un feix de fulls amb els estatuts interns del partit i ens posem a treballar. Segons els estatuts, hi ha d’haver una comissió organitzadora que vetlli pel correcte procediment de les eleccions internes i reculli totes les candidatures i esmenes. Per temes logístics (jo porto el correu local i el web) se m’encarrega que encapçali aquesta comissió. Accepto amb molt de gust.

Ara toca posar-me a treballar de valent. Llegir-me bé els estatuts, vetllar perquè el procediment sigui correcte i organitzar tot allò referent a aquestes eleccions (convocar als companys, passar informacions a la Seu Nacional i recollir totes les candidatures).

És una feina titànica, tenint en compte que a la local no hi ha ningú alliberat. És a dir, tots tenim la nostra feina i tot això ho hem de fer a les nostres hores “personals”, Però ho fem... simplement perquè tenim una idea molt clara del què fem: canviem la societat cap a un model més just, cap a una independència.

De totes maneres, tots a la local som molt bons companys i això facilitarà molt la feina. No hi haurà joc brut, desacreditacions ni feina extrema: som uns companys molt ben avinguts que portarem aquest procediment democràtic intern de la millor manera que sabem: tots anem a una i tots guanyarem per fer fort un partit que treballa per les persones, per fer forta a la gran nació catalana.

Assemblea sectorial d’educació

Ahir, dimecres 24 d’octubre, va tenir lloc a la Seu Nacional d’esquerra l’assemblea de la sectorial d’educació del partit. Els que em coneixeu, sabeu que, com la conferència Nacional, és la meva “primera vegada”.

Però abans de començar a desenvolupar les idees, crec que hi hem de fer un matís. La sectorial, segons els estatuts, és la sectorial “d’ensenyament”. Una paraula que respon al nom de la Conselleria que encapçalava Convergència i Unió. Quan la Marta Cid, exconsellera d’Educació va encapçalar la conselleria, li varem donar un altra nom, passant-se a dir Departament d’Educació.
Jo estic totalment d’acord amb aquest canvi. Sempre he pensat que jo no ensenyo, jo educo. Particularment, considero que la paraula “ensenyar” es podria definir com “transmetre coneixements” i l’escola és molt més que això. Jo no només “ensenyo”, també els ajudo a aplicar estratègies, a adquirir valors com ara la igualtat, el respecte, els ensenyo, en definitiva, a poder desenvolupar-se en aquest món tan estrany. Per mi, totes aquestes coses que jo faig al final del dia, responen al nom d’”educar”.

Fet aquest matís, crec que ja podem entrar en matèria. La sectorial va comptar amb cinc punts de l’ordre del dia i amb un seguit de personalitats públiques que la van fer d’allò més interessant. Es va començar amb l’informe de la presidència de la sectorial; vem continuar amb informacions del Secretari General d’Innovació del Departament; passant després per informacions sobre la feina que està fent esquerra al Parlament de Catalunya, portades pel nostre representant en Josep Maria Freixanet.
Llavors, vem arribar al punt fort del dia. El quart punt era el de la votació de la nova presidència de la sectorial, punt que va defensar l’Alba Castellví, secretària Nacional de política cultural. Segons l’Alba i els nous estatuts que es van aprovar després de l’últim congrés nacional, la presidència de la sectorial es pot canviar sempre i quan l’executiva nacional ho proposi. Aquest era el cas. En Xavier Olivella (president) encara no havia acabat el seu mandat i l’executiva Nacional el volia substituir per una altra persona per una sèrie de motius. Abans de la votació, l’últim punt de l’ordre del dia es va avançar. Els precs i preguntes es van avantposar a la votació. D’aquestes intervencions, cal destacar les del meu amic i company de local, Eduard Galceran que a més a més és conseller Nacional. L’Eduard va defensar que els motius no eren suficients per canviar la presidència i que, potser, s’estava caient en una cosa més personal que política. Molta gent va estar debatent, exposant punts de vista... i al final, les paraules últimes, van recaure sobre la Marta i l’Anna. La Marta, va estar parlant com exconsellera i va estar exposant el seu punt de vista particular. Quan va finalitzar, li va tocar el torn de paraula a l’Anna (l’Anna Simó) que va respondre com a portaveu en funcions (ja que actuava com a representant de l’executiva Nacional) com a vicesecretària d’acció política que és. Acte seguit, després de la votació i l’escrutini, es va procedir a anunciar al “veredicte”. Es militants de “a peu” van o vem (com vulgueu) tombar una iniciativa de l’executiva tot rebutjant-la.

Després del mal sabor de boca que em va deixar la Conferència Nacional, ahir per la nit vaig poder dormir bé. Em vaig sentir orgullós de militar en un partit com esquerra. Un partit on sempre tothom pot dir la seva; un partit que proposa, no imposa; un partit que accepta la opinió de les bases; un partit totalment assembleari; en definitiva, un partit on tothom hi té cabuda i tothom hi té opinió.

En el pla personal, vaig tenir la gran experiència de conèixer personalment a la Marta Cid, persona que no coneixia. Vem estar una estoneta xerrant sobre els temps passats a la conselleria. Va ser molt positiu i enriquidor. Paral·lelament, vaig tenir el gran plaer de tornar a saludar a l’Anna qui, per gran sorpresa meva, em va reconèixer i sabia qui era.
Aquesta raó també és poderosa en favor del partit. Els “alts càrrecs” són persones. Persones que sempre estan disposades a fer un cafè, una cervesa... el que s’escaigui per mantenir un diàleg amb qualsevol. De fet, i ho torno a repetir, jo milito a esquerra gràcies, d’entre altres persones, a l’Anna Simó, que em va demostrar que calia lluitar per una causa si realment ho creiem.

P.D.: Ja he creat el meu "EduBloc". Afegiré un enllaç permanent al bloc perquè pogueu accedir al meu bloc "professional".

La Conferència Nacional, crònica d’un militant Novell

Dissabte passat vaig tenir la gran Conferència Nacional d’ERC, sota el nom de “Conferència Nacional 2007: construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna”.
Enguany, aquesta Conferència, la meva “primera vegada” ha aplegat a força gent gràcies als últims moviments contra la direcció actual. M’estic referint, efectivament, als moviments “Reagrupament.cat” encapçalat per l’exconseller Joan Carretero i, “Esquerra Independentista” encapçalat pel diputat i exsecretari general de comunicació i imatge Uriel Bertran.
Però no ens avancem. Anem pas per pas. La trobada va començar a les 10’00 en punt amb un aforament força complert i amb l’elecció de la mesa. La mesa, encapçalada pel seu president, l’exdiputat europeu i Secretari General de Política Lingüística, Bernat Joan es va constituir gràcies als vots de la majoria de militants. Hi va haver gent que va votar en contra, cosa que, a priori, sembla absurda. Una mesa només serveix per formalitzar els actes. Té representants de tots els col·lectius que engloba la trobada de forma equitativa. Després, però, pensant, em vaig adonar jo també del perquè el vot negatiu: si hi ha d’haver gent de tots els col·lectius, perquè estava formada per gent amb càrrec dins o fora del partit ?.
Després de l’elecció, vam assistir a una conferència molt enriquidora d’en Joseba Azkarraga, membre de l’executiva d’Eusko Alkartasuna i Conseller de justícia, treball i Seguretat Social del govern basc. Malgrat ser en castellà (és broma !) la conferència va ser molt interessant.
Després d’aquesta conferència, es van muntar taules rodones sobre diferents temes moderades per gent amb càrrec del partit. A la primera d’elles, vaig assistir a una taula rodona sobre immigració moderada per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, en la que els diferents ponents explicaven el seu punt de vista. Força interessant. A la segona taula rodona, vaig assistir a una d’elles, el tema de la qual era la projecció de la imatge i comunicació catalanes, moderada per la portaveu del grup parlamentari, Marina Llansana i amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de comunicació, Joan Manel Tresserres. També força interessant.
Acte seguit, vem anar a dinar a la Facultat de Física i Química. Per cert, el dinar va ser força distès amb una complerta anàlisi del matí i una profunda reflexió del que havia de venir per la tarda amb els companys de la local. També va ser un espai per saludar companys d’altres seccions o d’altres localitats.
Per la tarda, va venir el plat fort del dia: les votacions. L’auditori es va omplir el doble de l’aforament del matí. Es van habilitar dues sales, una en directe i l’altre en la que es retransmetia en directe el què passava a la sala A. Després de recordar les normes de les votacions, el president de la taula va convidar als periodistes a abandonar la sala, ja que la votació és secreta i només hi poden assistir els militants.
Vem començar a votar dues esmenes al text a la totalitat. La primera, no va ser defensada perquè el seu autor, en Roger Mallola, va rebutjar defensar-la (només li van donar cinc minuts per fer-ho). Va ser rebutjada per una àmplia majoria. El text, al meu parer, deia certes coses que feien inacceptable aquell com a full de ruta.
La segona esmena, era la més esperada. Era l’anomenada vulgarment “carreterista” en nom del seu impulsor. Ells, van tenir més temps per defensar-la. Al meu parer, mels errors que van cometre van ser dos: no la va defensar el mateix Carretero, cosa que hagués ajudat força i, segona, era una esmena a la totalitat. Ja ho explicaré més endavant. Aquesta va ser l’esmena on hi va haver més vots emesos. No obstant, l’esmena no va comptar amb suficient suport i no va prosperar.
A continuació, es va procedir a la defensa i rèplica de 26 esmenes diferents a quina més “variopinta”. Cal destacar d’elles, l’estratègia (molt intel·ligent,. Al meu parer) de l’Esquerra Independentista que va presentar esmenes parcials als diferents punts de la proposta de la direcció. Dues d’elles són, les que al meu parer, havien d’haver prosperat:
- Es va presentar una esmena per la qual els càrrecs del partit no havien de coincidir amb els càrrecs del govern ja que, d’aquesta manera, la veu del govern, supeditada al pacte, s’imposava a la veu del partit, totalment lliure.
- L’altre esmena important, és la que esquerra s’havia de mantenir al govern però amb criteri. És a dir, no a costa de qualsevol cosa.
De totes maneres, esquerra és un partit democràtic i hem d’acceptar el que diu la majoria. Cap de les dues esmenes va prosperar.
Cal fer, també, menció a una esmena de supressió de tot un punt que parlava del municipalisme com a força d’esquerra. El noi que la defensava volia suprimir tot el punt perquè creia que demostrava un punt passat i una feblesa d’esquerra. La contesta va venir a càrrec de l’Anna Simó. I els que ja em coneixeu, sabeu que l’Anna és sant de la meva devoció. Si la proposta d’esmena ja em semblava absurda, l’Anna hi va donar el toc que faltava. I és que és veritat. El municipalisme és el que fa forta a esquerra. Els municipis, són vitals per a una bona independència i, els que estàvem allà, els militants de base, els que cada dia ens deixem la pell al càrrec per projecte d’esquerra, precisament, som els que engrossem les files municipals.
Cap de les 26 esmenes va prosperar, però la direcció d’esquerra va incorporar al text original 440. Perquè després diguin que la direcció va paral·lela i no escolta les bases.
Just ahir, vaig rebre al meu correu, la nova edició de “La Vanguardia digital” amb un article anomenat “Un 43% de los militantes de ERC cuestiona el pacto tripartito. La ponència alternativa de Carretero ha obtenido un 22% de votos de apoyo”. I penso, una vegada més, amb el que significa manipular la informació. I és que, senyors i senyores, aquest titular és incorrecte.
Segons les dades oficials, ERC compta actualment amb uns 10.000 militants o “aprendices de asesinos” com li agrada anomenar-nos en Losanios. D’aquests 10.000 només van exercir el seu dret a vot en la ponència del Carretero uns 2.000 i pico. Vale, sóc de lletres pures però… fins aquí arribem tots, no ? Això no és ni de bon tros representatiu per les bases del partit.

Per finalitzar aquesta extensa crònica, m’arremeto a unes paraules del president d’esquerra i vicepresident de la Generalitat que va dir durant la ponència de cloenda “Hem guanyat tots, els que hem votat a favor i els que hem votat en contra. Ara, cal treballar tots junts per aconseguir superar el referèndum del 2014 i passar-lo amb força. Visca Esquerra, visca els països catalans lliures ¡”.

Remodelacions i altres coses

Ara que tinc un momentet, aprofito per escriure en el bloc quatre ratlles. Avui, però, no em posaré agressiu contra res ni contra ningú. La funció de l’escrit d’avui és merament informativa.
Com sé que molta gent no entra als blocs (jo mateix) i llegeix els escrits a través del Feed Reader o qualsevol altra programa de subscripció a la via RSS (tant útil i pràctica), us explico les novetats que, a partir d’ara, faré.
La gran novetat, de la que n’estic més orgullós és el fet que, amb l’ajuda de la Seu Nacional, hem pogut incloure un baner a la pàgina de la local (www.esquerra.cat/barberavalles) mitjançant el qual es pot venir a petar a aquest bloc. Això implicarà que em llegeixi més gent :D.
També he instaurat un nou apartat d’enquestes. La que hi ha actualment amb només un vot (el meu) es titula “Què n’opines del rei” tema candent que està marcant l’actualitat política dels últims dies. Estarà oberta 5 dies més ¿estic estudiant si ampliar-la ja que cinc dies són molt pocs.
També hi vaig penjar (ara ja farà temps) un comptador de visites. És una eina força útil, que em permet veure qui hi entra i quan hi està. Aquest comptador, en una setmana va passar de les cent visites. Gràcies !
Per últim, he estat penjant una sèrie d’imatges de diferents campanyes de les JERC o d’ERC que crec que poden ser útils. M’agradaria penjar baners amb Flash, però no trobo els codis HTMLs... coses que passen.

Per últim, només donar les gràcies a tota la gent que amb les seves visites i comentaris ha fet possible que aquest bloc fós una realitat que em motivés i fós un espai on tots puguem opinar respectant sempre la llibertat d’opinió.

Gràcies !

La gran Espanya democràtica ¿?

Ahir va venir en Pepe Rubianes a Barberà. La veritat és que la nit d’ahir i el passeig que he fet avui per l’entorn del riu m’han fet ordenar les idees i revifar les ganes d’escriure.
El tema que ens ocupa avui és un petit tractat sobre una de les paraules més maques però, a la vegada, més fraudulentes de tot el món. Sí, em refereixo a la paraula “democràcia”.
A mi, em van ensenyar quan feia llatí i grec a l’escola, que la paraula “democràcia” provenia dels vocables grecs “demos” “Kratós”, que signifiquen “El poder del poble”. Quan vaig començar a estudiar geografia, filosofia, història... em van ensenyar que la democràcia és un règim polític en el qual les decisions es prenen en unes càmeres on hi ha representants escollits pel poble. També em van ensenyar que la democràcia es fonamentava en els drets universals (entre ells la llibertat d’expressió i la llibertat d’acció-creença) i de la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). Que maca era l’escola oi ? On tot era perfecte i el mal ni el dolor existien...
Ara, de gran (tampoc gaire) me n’adono que l’estat espanyol no és un estat democràtic. Per començar, el poder no el té el poble. Si realment el tinguéssim, no es repartirien el pastís entre quatre. Us poso un exemple: ahir la nit, va venir al Teatre Municipal la Cooperativa en Rubianes amb el seu espectacle “Rubianes Solamente”. Com podeu imaginar, per una cosa bona que ve al poble (i a més, en castellà !), la gent va fer un esforç i totes les localitats van quedar exhaurides a principis de setmana. Avui, tornen a estar exhaurides. Quina va ser la meva sorpresa quan, ahir a la nit, vaig amb uns amics i el meu germà al teatre i tots tenim les localitats separades. Clar !, no hi ha lloc, és en Rubianes !!. Però no és que no hi hagi lloc perquè sigui en Rubianes... no !. Hi havia tota la plana major socialista amb totes les entrades contigües. La senyora Ana del Frago, l’alcaldessa, i tots els regidors, la cúpula del PSC local, les JSC i la seva cúpula... Penós. I la gent que no té càrrec i volia anar al teatre ? No hi va poder anar perquè un càrrec important li va fotre la butaca. És això el que entenem per “el poder del poble” ? Jo, no.
Anem al següent punt: La llibertat d’expressió. Aquest ja fa esgarrifar. Resulta que l’estat espanyol és tant democràtic que ha fotut tota la cúpula de Batasuna a la presó. Per què ? Per apologia del terrorisme !! Va home, explica-me’n un altre, d’acudit. És això la llibertat d’expressió ? Els que no pensin com jo, m’invento una xorrada de delicte i els foto a la garjola. Uiiii que democràtic ! També es demostra moltíssima democràcia quan un jove exerceix el seu dret de llibertat d’expressió cremant una persona que té més drets que jo i cobra sense fotre ni l’ou pel simple fet d’haver nascut d’un rei !. A mi, a les classes d’història, filosofia, història de la filosofia i sociologia, em van ensenyar que el règim social el qual es regia per un rei exigia un vassallatge i una sèrie d’impostos que s’havien de pagar al senyor feudal per protecció. El rei ens protegeix ? de què ? de qui ? Estem a l’època medieval ? Serà que la resta d’espanya sí que ho està... posats ja en el cas de les cremes de fotos, enllacem amb l’últim punt de l’ordre del dia.
La fiscalia processa a un jove perquè exerceix el dret de llibertat d’expressió i lliure creença. I a on el processa ? A l’audiència nacional. I ara, digueu-me, qui escull els membres de l’AN ? Síííííííííí´!!! Els partits polítics que també controlen el Congrés i el Senat !! A què és divertit ? O sigui, que un partit dels grans (exemple, PSOE) proposa una llei. Com té majoria absoluta al congrés i al senat, prospera. Llavors, el PP s’emprenya i el denuncia. Cap problema ! Els jutges també són amigotes ! I després se’n van tots de canyes i tapes !! Visca la democràcia !!!
Després de exposar-vos els meus motius, m’encantaria transcriure una frase que el Rubianes va dir ahir la nit sobre l’espanya democràtica i la llibertat d’expressió- Va dir “Parece mentira que a mi me puedan caer 30 años por cagar-me en los putos fachas mientras que ellos cada día insultan a Catalunya y nadie les dice nada”. Davant d’aquestes paraules, tot el teatre es va posar a aplaudir, jo entre ells.