dilluns, 19 de juliol de 2010
Davant la pregunta: Esquerra pactarà un altre cop amb el PSC
diumenge, 27 de juny de 2010
Comença el canvi, però de debò eh !
dijous, 22 d’abril de 2010
Especialistes en cultura
dilluns, 9 de febrer de 2009
El català no s’acaba (cartes del lector del diari el Punt)
Llegia el divendres 6 a l’edició del Punt Vallès Occidental, un article força interessant d’en Manuel Castaño anomenat “La fi del català”. Després de llegir-lo amb atenció, permeti’m senyor Castaño que discrepi amb vostè.
Sóc un jove mestre de només 24 anys que viu a Barberà del Vallès, treballa a Campoamor i milita a Esquerra Republicana. Ningú més que jo, estaria d’acord amb la seva posició sobre la nostra llengua, però jo, senyor Cataño, tinc esperança. La llengua mor, és veritat, i les noves generacions la destrossen perquè la immersió lingüística que vostè no vol criticar, realment es fa malament o no és prou eficaç (m’estalviaré les crítiques al Departament d’Educació, si m’ho permet).
No obstant, crec que ha passat alguna cosa per alt. És cert que es podria dir que la meva generació ha sigut la última en veure el català com a alguna cosa important i que les noves generacions no. Però s’oblida d’un fet diagnòstic: la meva generació no va veure mai un català tant enfortit com el que tenim actualment. Estem vivint una autèntica renaixença de la nostra llengua ja que l’estem protegint a través de lleis.
La meva generació no va veure mai una consellera catalana parlant en Català al Parlament Europeu, mai vam veure un escriptor català parlar en català en una fira internacional de llengua i cultura catalanes, mai vam veure els rètols de segons quins establiments en català, mai, en definitiva, vam veure una llengua tant forta com el que estem aconseguint. Senyor Castaño, si us plau, reflexioni i tingui fe que el català està renaixent en una nova forma: en el seu ús social.
dilluns, 2 de febrer de 2009
Esquerra - Barberà estrena portal al Facebook
Esquerra – Barberà del Vallès dóna un pas més en la seva comunicació amb l’entorn fomentant espais de discussió i de diàleg.
Després d’haver començat, ara fa tres anys, la campanya “esquerra t’escolta”, a esquerra seguim treballant per i amb les persones. Per això, hem obert noves vies de diàleg i discussió amb la societat a través d’una proposta pionera en el nostre municipi: hem obert un canal al Facebook.
Tots sabem que les Noves Tecnologies cada cop tenen més força i són usades per més gent (no només la joventut). En aquest aspecte, pensem que és important facilitar el debat polític a la gent a través de tots els mitjans que tinguem al nostre abast. Les noves tecnologies era un dels aspectes que teníem més descuidats.
Amb aquesta nova eina, pretenem que el poble de Barberà tingui un espai per debatre amb nosaltres qüestions del seu dia a dia, pregunti sobre temes que li puguin importar o, simplement, tingui més facilitat per contactar amb nosaltres o veure les nostres novetats.
Tothom i és benvingut al Facebook. Us convidem a tots i a totes a participar activament en la construcció del nostre projecte, una Barberà que faci goig veure !
Podeu accedir al portal a través de l’enllaç que trobareu a la nostra pàgina web (www.esquerra.cat/barberavalles) o escriure’ns per qualsevol dubte a barberavalles@esquerra.org.
diumenge, 26 d’octubre de 2008
Esquerra participa al Pla Local de Juventut
dilluns, 7 de juliol de 2008
Volvemos a las andadas
Llegia avui el diari EL PUNT (el qual us recomano) els articles que estan fent sobre el famós “Manifiesto para la lengua castellana” i la sang em començava a bullir. I és que jo penso... la gent s’avorreix ?
Sembla mentida que els “intel·lectuals” que firmin aquest manifest ho siguin de debò. Més que res perquè (i mai em cansaré de dir-ho) aquí a Catalunya no hi ha tensió ni marginació per la llengua collons !! Com volen que els hi expliquem ? Són tant curts de gambals que no poden entendre que una persona parli més d’una llengua i a més, ho faci indistintament ?
A Catalunya, malgrat ens pesi, hi ha més gent de parla castellana. Gent que se sent espanyola, parla castellà però que mai i sota cap concepte, tornaria a les poblacions d’origen... no els hauria de fer pensar ? Aquesta gent són els més independentistes i separatistes de tots ja que ells van venir sense res i tot el que tenen s’ho han guanyat aquí amb el seu esforç. La llengua fa independentistes ? NO !!! els militants del Partit Popular a Catalunya parlen català ! Ciutadans pel canvi parla català... I en podríem extreure tants exemples. Així doncs, a mi se m’acut donar un cop a la taula i dir... PROU !
Catalunya va ser conquerida quan l’últim bastió català va caure l’11 de setembre de 1714. Molts intel·lectuals van ser perseguits, molta gent passada per les armes, es van abolir les institucions, el català va ser eliminat de tota vida oficial, quedant així relegat a una llengua d’ús col·loquial. Gràcies a molts anys, vam aconseguir una sèrie de drets que, com a poble vassall de la monarquia espanyola ens van ser retallats en el seu moment. Fins que una data incerta del 1939 ens ho va fer perdre tot un altre cop. Vam perdre els intel·lectuals, vam perdre la Generalitat Republicana, vam perdre la llengua... vam perdre la guerra.
Després de molts anys, hem aconseguit el restabliment de la Generalitat i del Parlament, de la democràcia i la llibertat d’expressió, hem aconseguit una certa sobirania que ens va ser arravatada, hem aconseguit tornar a instaurar una llengua que sempre va estar viva en la gent, portar-la a un dels màxims referents de llengües en minoria... i tot això sempre ho hem fet sense atacar l’estat que ens va derrotar en dues guerres, l’estat que ens va donar la població immigrada als anys seixanta, l’estat que sempre ens margina i ens humilia, un estat que, ara, s’empesca que hem de tornar a passar tot el que vam passar: l’abolició de les institucions catalanes, la pèrdua de la llengua...
Davant d’aquest plantejament, a mi se’m planteja un altre... És aquesta l’espanya a la que li donem tants diners ? És aquesta l’espanya que volem ? és aquesta l’espanya plural i democràtica que recull la constitució ? Dues guerres ens van caure a sobre per motius molt semblants... i les dues van acabar igual: potser ens hauríem de fer una idea que som un estat conquerit i vassall d’un regne que, si més no, a mi em recorda a l’edat mitjana quan hi havia castells, princeses, i tothom feia el que deia el rei.
De fet, l’única frase que em ve al cap per fer la cloenda d’aquest article és... “Per això vull la independència”. Us animo a tots a no deixar que la nostra llengua mori i a lluitar per el tret d’identitat comú de tots els països catalans: la nostra llengua mil·lenària, la Llengua Catalana.