dimecres, 7 de novembre de 2007

Reflexions sobre la independència

En aquests dies on tot sembla girar al voltant de la independència i molts dels nostres líders polítics sembla que volen apuntar-se al carro, crec que ha arribat el moment de fer-ne cinc cèntims de com entenc jo la independència.

És cert que he arribat a sentir molts tòpics, a quin més variat des de que milito a esquerra. Crec que els tòpics els podem agrupar en grans apartats sota el títol “Quan siguem independents...

- ... Hi haurà fronteres o no deixarem creuar a la gent a banda i banda de la frontera ? Aquest comentari, ja de per sí, és un comentari totalment racista. Com tots sabem i s’ha dit tantes vegades, el fet de ser català no vol dir que hagis nascut dins del territori, si no que sentis la cultura i la llengua del país com a pròpies. Per tant, aquí ningú pot negar l’entrada al territori a ningú i, molt menys negar-ho per motius de cultura aliena.

- ... Com seran les nostres relacions amb l’estat espanyol ? Això és com quan s’abandona una relació després de molt temps. Sempre queda aquell “no sé què” que fa aquella nova relació construïda sense caure en els errors del passat sigui diferent i especial. Cap dels dos tornarà a cometre mai el mateix error i, simplement per això, ja fa que la relació sigui de mutu acord i d’amistat amb tot el que això comporta.

- ... Què passarà amb les llengües ? Molt senzill. El català serà la única llengua oficial de l’estat català. Per fi, tindrà un reconeixement que va perdre fa molt temps. Serà obligatori conèixe’l i apendre’l. El castellà, per contra, serà la llengua de l’estat veí, però tampoc podem tancar els ulls a la realitat social. El castellà seguirà sent la llengua de moltes persones dins de l’estat català però aquí està la gràcia. Avui en dia, la cultura es medeix en funció de les llengües que un sap. Quan més es dominen, més pots anar pel món. Ni cal dir que a les persones que no parlin català se les perseguirà com a la caça de bruixes ni res per l’estil. A Catalunya, no som racistes.

- ... Què canviarà ? Socialment, passarem a ser una societat més justa i equilibrada, orgullosa dels nostres símbols nacionals. A més a més, tindrem el nostre dia a dia més motivant perquè gestionarem nosaltres mateixos els nostres impostos. Econòmicament serà el model de producció perfecte ja que no treballarem perquè els altres ens fotin els diners, si no que treballarem perquè Catalunya inverteixi els diners en el país i en els seus dèficits. Políticament, elevarem les institucions democràtiques catalanes cap al seu estatus merescut: el Parlament legislarà sobre el país amb plenes competències i la Generalitat governarà sobre aquest en les mateixes condicions. Lingüísticament el català rebrà el reconeixement que es mereix sent una llengua d’un estat i tenint el reconeixement mundial de llengua d’una nació. Per últim, socialment, la gent estarà més orgullosa dels seus símbols nacionals propis i no dels aliens imposats.

Per últim, dir que l’altre dia vaig tenir una petita conversa amb una de les meves companyes de feina. Em va assegurar que ella no veia clar això de la independència, que ho trobava massa “radical”.
Jo li vaig dir que no i li vaig exposar aquests motius: La meva idea de la qual es pot discrepar és, principalment, que els problemes de Catalunya s’han de resoldre a Catalunya. No pot ser que es gestioni un tren d’alta velocitat que està a punt de tirar a terra un monument nacional important i s’estigui fent tot des de Madrid. Què coi saben ells del que es cou a l’olla ? Els problemes de Catalunya els ha de resoldre el Parlament de Catalunya que, a més, ha estat escollit pel poble de Catalunya. Al congrés hi ha diputats de tot l’estat espanyol. Un diputat del PP andalús té potestat per legislar sobre Catalunya ? Això és increïble !
L’altre cosa que en sembla increïble i que s’hauria de parar ja és el tema dels impostos. Com pot ser que Catalunya sigui una de les CCAA que més paga a l’estat i que menys rep ? Com pot ser que siguem una CCAA molt rica i tot se’n vagi a la resta de l’estat ? És que a mi això em sembla patètic.
La independència, no és més que volguer que els meus recursos es quedin a casa meva i ser jo mateix qui els gestioni. Això és ser radical o és ser just ?

Cap comentari: