diumenge, 7 d’octubre de 2007

La gran Espanya democràtica ¿?

Ahir va venir en Pepe Rubianes a Barberà. La veritat és que la nit d’ahir i el passeig que he fet avui per l’entorn del riu m’han fet ordenar les idees i revifar les ganes d’escriure.
El tema que ens ocupa avui és un petit tractat sobre una de les paraules més maques però, a la vegada, més fraudulentes de tot el món. Sí, em refereixo a la paraula “democràcia”.
A mi, em van ensenyar quan feia llatí i grec a l’escola, que la paraula “democràcia” provenia dels vocables grecs “demos” “Kratós”, que signifiquen “El poder del poble”. Quan vaig començar a estudiar geografia, filosofia, història... em van ensenyar que la democràcia és un règim polític en el qual les decisions es prenen en unes càmeres on hi ha representants escollits pel poble. També em van ensenyar que la democràcia es fonamentava en els drets universals (entre ells la llibertat d’expressió i la llibertat d’acció-creença) i de la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial). Que maca era l’escola oi ? On tot era perfecte i el mal ni el dolor existien...
Ara, de gran (tampoc gaire) me n’adono que l’estat espanyol no és un estat democràtic. Per començar, el poder no el té el poble. Si realment el tinguéssim, no es repartirien el pastís entre quatre. Us poso un exemple: ahir la nit, va venir al Teatre Municipal la Cooperativa en Rubianes amb el seu espectacle “Rubianes Solamente”. Com podeu imaginar, per una cosa bona que ve al poble (i a més, en castellà !), la gent va fer un esforç i totes les localitats van quedar exhaurides a principis de setmana. Avui, tornen a estar exhaurides. Quina va ser la meva sorpresa quan, ahir a la nit, vaig amb uns amics i el meu germà al teatre i tots tenim les localitats separades. Clar !, no hi ha lloc, és en Rubianes !!. Però no és que no hi hagi lloc perquè sigui en Rubianes... no !. Hi havia tota la plana major socialista amb totes les entrades contigües. La senyora Ana del Frago, l’alcaldessa, i tots els regidors, la cúpula del PSC local, les JSC i la seva cúpula... Penós. I la gent que no té càrrec i volia anar al teatre ? No hi va poder anar perquè un càrrec important li va fotre la butaca. És això el que entenem per “el poder del poble” ? Jo, no.
Anem al següent punt: La llibertat d’expressió. Aquest ja fa esgarrifar. Resulta que l’estat espanyol és tant democràtic que ha fotut tota la cúpula de Batasuna a la presó. Per què ? Per apologia del terrorisme !! Va home, explica-me’n un altre, d’acudit. És això la llibertat d’expressió ? Els que no pensin com jo, m’invento una xorrada de delicte i els foto a la garjola. Uiiii que democràtic ! També es demostra moltíssima democràcia quan un jove exerceix el seu dret de llibertat d’expressió cremant una persona que té més drets que jo i cobra sense fotre ni l’ou pel simple fet d’haver nascut d’un rei !. A mi, a les classes d’història, filosofia, història de la filosofia i sociologia, em van ensenyar que el règim social el qual es regia per un rei exigia un vassallatge i una sèrie d’impostos que s’havien de pagar al senyor feudal per protecció. El rei ens protegeix ? de què ? de qui ? Estem a l’època medieval ? Serà que la resta d’espanya sí que ho està... posats ja en el cas de les cremes de fotos, enllacem amb l’últim punt de l’ordre del dia.
La fiscalia processa a un jove perquè exerceix el dret de llibertat d’expressió i lliure creença. I a on el processa ? A l’audiència nacional. I ara, digueu-me, qui escull els membres de l’AN ? Síííííííííí´!!! Els partits polítics que també controlen el Congrés i el Senat !! A què és divertit ? O sigui, que un partit dels grans (exemple, PSOE) proposa una llei. Com té majoria absoluta al congrés i al senat, prospera. Llavors, el PP s’emprenya i el denuncia. Cap problema ! Els jutges també són amigotes ! I després se’n van tots de canyes i tapes !! Visca la democràcia !!!
Després de exposar-vos els meus motius, m’encantaria transcriure una frase que el Rubianes va dir ahir la nit sobre l’espanya democràtica i la llibertat d’expressió- Va dir “Parece mentira que a mi me puedan caer 30 años por cagar-me en los putos fachas mientras que ellos cada día insultan a Catalunya y nadie les dice nada”. Davant d’aquestes paraules, tot el teatre es va posar a aplaudir, jo entre ells.

Cap comentari: