dilluns, 22 d’octubre de 2007

La Conferència Nacional, crònica d’un militant Novell

Dissabte passat vaig tenir la gran Conferència Nacional d’ERC, sota el nom de “Conferència Nacional 2007: construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna”.
Enguany, aquesta Conferència, la meva “primera vegada” ha aplegat a força gent gràcies als últims moviments contra la direcció actual. M’estic referint, efectivament, als moviments “Reagrupament.cat” encapçalat per l’exconseller Joan Carretero i, “Esquerra Independentista” encapçalat pel diputat i exsecretari general de comunicació i imatge Uriel Bertran.
Però no ens avancem. Anem pas per pas. La trobada va començar a les 10’00 en punt amb un aforament força complert i amb l’elecció de la mesa. La mesa, encapçalada pel seu president, l’exdiputat europeu i Secretari General de Política Lingüística, Bernat Joan es va constituir gràcies als vots de la majoria de militants. Hi va haver gent que va votar en contra, cosa que, a priori, sembla absurda. Una mesa només serveix per formalitzar els actes. Té representants de tots els col·lectius que engloba la trobada de forma equitativa. Després, però, pensant, em vaig adonar jo també del perquè el vot negatiu: si hi ha d’haver gent de tots els col·lectius, perquè estava formada per gent amb càrrec dins o fora del partit ?.
Després de l’elecció, vam assistir a una conferència molt enriquidora d’en Joseba Azkarraga, membre de l’executiva d’Eusko Alkartasuna i Conseller de justícia, treball i Seguretat Social del govern basc. Malgrat ser en castellà (és broma !) la conferència va ser molt interessant.
Després d’aquesta conferència, es van muntar taules rodones sobre diferents temes moderades per gent amb càrrec del partit. A la primera d’elles, vaig assistir a una taula rodona sobre immigració moderada per la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, en la que els diferents ponents explicaven el seu punt de vista. Força interessant. A la segona taula rodona, vaig assistir a una d’elles, el tema de la qual era la projecció de la imatge i comunicació catalanes, moderada per la portaveu del grup parlamentari, Marina Llansana i amb la presència del conseller de Cultura i Mitjans de comunicació, Joan Manel Tresserres. També força interessant.
Acte seguit, vem anar a dinar a la Facultat de Física i Química. Per cert, el dinar va ser força distès amb una complerta anàlisi del matí i una profunda reflexió del que havia de venir per la tarda amb els companys de la local. També va ser un espai per saludar companys d’altres seccions o d’altres localitats.
Per la tarda, va venir el plat fort del dia: les votacions. L’auditori es va omplir el doble de l’aforament del matí. Es van habilitar dues sales, una en directe i l’altre en la que es retransmetia en directe el què passava a la sala A. Després de recordar les normes de les votacions, el president de la taula va convidar als periodistes a abandonar la sala, ja que la votació és secreta i només hi poden assistir els militants.
Vem començar a votar dues esmenes al text a la totalitat. La primera, no va ser defensada perquè el seu autor, en Roger Mallola, va rebutjar defensar-la (només li van donar cinc minuts per fer-ho). Va ser rebutjada per una àmplia majoria. El text, al meu parer, deia certes coses que feien inacceptable aquell com a full de ruta.
La segona esmena, era la més esperada. Era l’anomenada vulgarment “carreterista” en nom del seu impulsor. Ells, van tenir més temps per defensar-la. Al meu parer, mels errors que van cometre van ser dos: no la va defensar el mateix Carretero, cosa que hagués ajudat força i, segona, era una esmena a la totalitat. Ja ho explicaré més endavant. Aquesta va ser l’esmena on hi va haver més vots emesos. No obstant, l’esmena no va comptar amb suficient suport i no va prosperar.
A continuació, es va procedir a la defensa i rèplica de 26 esmenes diferents a quina més “variopinta”. Cal destacar d’elles, l’estratègia (molt intel·ligent,. Al meu parer) de l’Esquerra Independentista que va presentar esmenes parcials als diferents punts de la proposta de la direcció. Dues d’elles són, les que al meu parer, havien d’haver prosperat:
- Es va presentar una esmena per la qual els càrrecs del partit no havien de coincidir amb els càrrecs del govern ja que, d’aquesta manera, la veu del govern, supeditada al pacte, s’imposava a la veu del partit, totalment lliure.
- L’altre esmena important, és la que esquerra s’havia de mantenir al govern però amb criteri. És a dir, no a costa de qualsevol cosa.
De totes maneres, esquerra és un partit democràtic i hem d’acceptar el que diu la majoria. Cap de les dues esmenes va prosperar.
Cal fer, també, menció a una esmena de supressió de tot un punt que parlava del municipalisme com a força d’esquerra. El noi que la defensava volia suprimir tot el punt perquè creia que demostrava un punt passat i una feblesa d’esquerra. La contesta va venir a càrrec de l’Anna Simó. I els que ja em coneixeu, sabeu que l’Anna és sant de la meva devoció. Si la proposta d’esmena ja em semblava absurda, l’Anna hi va donar el toc que faltava. I és que és veritat. El municipalisme és el que fa forta a esquerra. Els municipis, són vitals per a una bona independència i, els que estàvem allà, els militants de base, els que cada dia ens deixem la pell al càrrec per projecte d’esquerra, precisament, som els que engrossem les files municipals.
Cap de les 26 esmenes va prosperar, però la direcció d’esquerra va incorporar al text original 440. Perquè després diguin que la direcció va paral·lela i no escolta les bases.
Just ahir, vaig rebre al meu correu, la nova edició de “La Vanguardia digital” amb un article anomenat “Un 43% de los militantes de ERC cuestiona el pacto tripartito. La ponència alternativa de Carretero ha obtenido un 22% de votos de apoyo”. I penso, una vegada més, amb el que significa manipular la informació. I és que, senyors i senyores, aquest titular és incorrecte.
Segons les dades oficials, ERC compta actualment amb uns 10.000 militants o “aprendices de asesinos” com li agrada anomenar-nos en Losanios. D’aquests 10.000 només van exercir el seu dret a vot en la ponència del Carretero uns 2.000 i pico. Vale, sóc de lletres pures però… fins aquí arribem tots, no ? Això no és ni de bon tros representatiu per les bases del partit.

Per finalitzar aquesta extensa crònica, m’arremeto a unes paraules del president d’esquerra i vicepresident de la Generalitat que va dir durant la ponència de cloenda “Hem guanyat tots, els que hem votat a favor i els que hem votat en contra. Ara, cal treballar tots junts per aconseguir superar el referèndum del 2014 i passar-lo amb força. Visca Esquerra, visca els països catalans lliures ¡”.

Cap comentari: