dijous, 25 d’octubre de 2007

Assemblea sectorial d’educació

Ahir, dimecres 24 d’octubre, va tenir lloc a la Seu Nacional d’esquerra l’assemblea de la sectorial d’educació del partit. Els que em coneixeu, sabeu que, com la conferència Nacional, és la meva “primera vegada”.

Però abans de començar a desenvolupar les idees, crec que hi hem de fer un matís. La sectorial, segons els estatuts, és la sectorial “d’ensenyament”. Una paraula que respon al nom de la Conselleria que encapçalava Convergència i Unió. Quan la Marta Cid, exconsellera d’Educació va encapçalar la conselleria, li varem donar un altra nom, passant-se a dir Departament d’Educació.
Jo estic totalment d’acord amb aquest canvi. Sempre he pensat que jo no ensenyo, jo educo. Particularment, considero que la paraula “ensenyar” es podria definir com “transmetre coneixements” i l’escola és molt més que això. Jo no només “ensenyo”, també els ajudo a aplicar estratègies, a adquirir valors com ara la igualtat, el respecte, els ensenyo, en definitiva, a poder desenvolupar-se en aquest món tan estrany. Per mi, totes aquestes coses que jo faig al final del dia, responen al nom d’”educar”.

Fet aquest matís, crec que ja podem entrar en matèria. La sectorial va comptar amb cinc punts de l’ordre del dia i amb un seguit de personalitats públiques que la van fer d’allò més interessant. Es va començar amb l’informe de la presidència de la sectorial; vem continuar amb informacions del Secretari General d’Innovació del Departament; passant després per informacions sobre la feina que està fent esquerra al Parlament de Catalunya, portades pel nostre representant en Josep Maria Freixanet.
Llavors, vem arribar al punt fort del dia. El quart punt era el de la votació de la nova presidència de la sectorial, punt que va defensar l’Alba Castellví, secretària Nacional de política cultural. Segons l’Alba i els nous estatuts que es van aprovar després de l’últim congrés nacional, la presidència de la sectorial es pot canviar sempre i quan l’executiva nacional ho proposi. Aquest era el cas. En Xavier Olivella (president) encara no havia acabat el seu mandat i l’executiva Nacional el volia substituir per una altra persona per una sèrie de motius. Abans de la votació, l’últim punt de l’ordre del dia es va avançar. Els precs i preguntes es van avantposar a la votació. D’aquestes intervencions, cal destacar les del meu amic i company de local, Eduard Galceran que a més a més és conseller Nacional. L’Eduard va defensar que els motius no eren suficients per canviar la presidència i que, potser, s’estava caient en una cosa més personal que política. Molta gent va estar debatent, exposant punts de vista... i al final, les paraules últimes, van recaure sobre la Marta i l’Anna. La Marta, va estar parlant com exconsellera i va estar exposant el seu punt de vista particular. Quan va finalitzar, li va tocar el torn de paraula a l’Anna (l’Anna Simó) que va respondre com a portaveu en funcions (ja que actuava com a representant de l’executiva Nacional) com a vicesecretària d’acció política que és. Acte seguit, després de la votació i l’escrutini, es va procedir a anunciar al “veredicte”. Es militants de “a peu” van o vem (com vulgueu) tombar una iniciativa de l’executiva tot rebutjant-la.

Després del mal sabor de boca que em va deixar la Conferència Nacional, ahir per la nit vaig poder dormir bé. Em vaig sentir orgullós de militar en un partit com esquerra. Un partit on sempre tothom pot dir la seva; un partit que proposa, no imposa; un partit que accepta la opinió de les bases; un partit totalment assembleari; en definitiva, un partit on tothom hi té cabuda i tothom hi té opinió.

En el pla personal, vaig tenir la gran experiència de conèixer personalment a la Marta Cid, persona que no coneixia. Vem estar una estoneta xerrant sobre els temps passats a la conselleria. Va ser molt positiu i enriquidor. Paral·lelament, vaig tenir el gran plaer de tornar a saludar a l’Anna qui, per gran sorpresa meva, em va reconèixer i sabia qui era.
Aquesta raó també és poderosa en favor del partit. Els “alts càrrecs” són persones. Persones que sempre estan disposades a fer un cafè, una cervesa... el que s’escaigui per mantenir un diàleg amb qualsevol. De fet, i ho torno a repetir, jo milito a esquerra gràcies, d’entre altres persones, a l’Anna Simó, que em va demostrar que calia lluitar per una causa si realment ho creiem.
P.D.: Ja he creat el meu "EduBloc". Afegiré un enllaç permanent al bloc perquè pogueu accedir al meu bloc "professional".

Cap comentari: