diumenge, 8 de juliol de 2007

Una altra vegada ??

Després de dos dies intensos, el divendres sopar i gresca; i el dissabte tot el dia a les comarques gironines, trobo un petit raconet per escriure quatre ratlles.
El tema d’avui el volia dedicar als moviments d’escacs que representa la política. I és que sembla que alguns grups polítics juguin a una espècie de “risk” o de joc de rol amb els càrrecs públics. De qui estic parlant ? Òbviament, ho heu entès: el gran PSOE (gran perquè hi ha tanta gent que en una legislatura s’han canviat casi totes les carteres).
Anem a repassar la cronologia d’aquesta legislatura...
- Any 2004, per raons evidents, el PSOE aconsegueix el govern de l’estat tot col·locant als seus ministres a totes les carteres. S’inicia el que havia de ser la gran remodelació política on hi hauria llibertat per a tots (recordeu les paraules “Aprovaré el estatuto que aprueve el Parlament”) i moltes promeses que no s’han complert. Ha deixat bastant que desitjar...
- 07-04-2006: 1a remodelació del govern: Els canvis es troben a: Defensa: surt José Bono i entra José Antonio Alonso, també per raons evidents...; Interior: Alfredo Pérez Rubalcaba, que substitueix a José Antonio Alonso; i Eduació: Mercedes Cabrera substitueix a la poc “professional” de la ministra Maria Jesus San Segundo. Un canvi de govern que el va deixar igual d’inepte, però amb un fatxa menys.
- 21-06-2006: 2a remodelació del govern: José Montilla queda fora de la seva cartera de ministre d’Indústria per encapçalar les llistes socialistes al Parlament de Catalunya l’u de novembre. És substituït per Joan Clos, alcalde de Barcelona que, a la mateixa vegada, és substituït per Jordi Hereu.
- 07-02-2007: tercera remodelació del govern: el ministre de justícia Juan Fernando López de Aguilar és enviat com a cap de llista de les llistes socialistes a les Illes Canàries, en el seu lloc es nombra al fiscal anti-pp Mariano Fernández Bermejo.
- 06-07-2007: quarta i, esperem, última remodelació del ganivet de ministres: Es canvien les carteres de: Administracions Públiques, on Elena Salgado (exministra de sanitat) substitueix a Jordi Sevilla, precursor de l’estatut del treballador públic; Vivenda: on la incompetent de Mª Antónia Trujllo (la dels pisos de 30 m2 i el seu lavabo de 60 m2) és substituïda per Carme Chacón (que sortia a totes les eleccions catalanes a TV3 i era presidenta 2a al congrés); Cultura: Carmen Calvo (la dels papers de Salamanca) queda fora per cedir el lloc a César Antonio Molina; i Sanitat: on l’Elena salta de cartera per cedir el lloc a Bernat Soria.
Com es pot veure, el govern no ha donat molt de si, però és que els ministres entrants, sortints i quedants tampoc. Un govern que ha passat per tants canvis, no pot ser ni un govern coherent ni estable. No ho estaran fent perquè cada vegada que ets ministre tens un sou de per vida ?? O serà algun favor d’amics o parents ? El PSOE ja ens té bastant acostumats a aquests governs “cassiquistes” on fan el que els hi dóna la gana i tots els amics tenen algun càrrec en el govern...

Cap comentari: