diumenge, 22 de juliol de 2007

Canvis

Dues notícies més han assolat la meva vida durant la última setmana, una vegada més en la dualitat política – personal.
La desgràcia ha assolat Catalunya amb el nou canvi de presidència del Partit Popular a terres catalanes. I és que fins ara, teníem un president “moderat” que sortia bastant de la línia de la extrema dreta que últimament el PP està mostrant. Josep Piqué ens ha deixat forçat per la direcció “estatal” del partit que el volien fora fa anys i panys. La última excusa: una comissió que “controlés” el PPC. Perquè aquesta comissió ? Doncs perquè en Piqué era, com ja hem dit, força moderat: parlava català i “defensava” a la seva manera els interessos de Catalunya. Això, l’executiva central no ho podia suportar. La mesura aplicada per callar la boca a aquest senyor era forçar una dimissió, i així ho han fet. No comentaré l’ascens del senyor Daniel Sirera perquè no l’he seguit. Sé que era portaveu del PPC al Parlament de Catalunya des de fa unes quantes legislatures. Només cal destacar del successor d’en Josep, en “Dani”, que només ser nomenat va dir “Hem d’enterrar la política catalanista del PPC” i això ja fa tremolar.
En el pla personal, cal dir que... HE SUSPÈS LES OPOSICIONS. Jejejeje. Però això s’ha d’explicar perquè no pot ser que em preguin per tonto...
Resulta que el gran engany del Departament és que estan sortint moltes places i aquest és el gran any per aprovar. Això ho heu sentit tots, segur. Com sempre, hi ha trampa. La trampa està en una coseta que se’n diuen “mèrits” i per això no vaig moure ni un dit per aprovar. Què són això dels mèrits ?? Molt senzill, anem a repassar què és una oposició:
Les anomenades oposicions als cossos de mestres, no són oposicions, són “concurs-fase” d’oposició. I aquí està la trampa. La oposició té dues parts:

- La primera part, és l’anomenada “fase” d’oposició. Aquesta consisteix en dues parts també: el desenvolupament d’un tema dels vint-i-cinc publicats al DOGC escrit (prova A) i la posterior lectura d’aquest davant del tribunal; i la “defensa” o explicació del treball que, a la seva vegada, també es desglossa en dues parts: la contextualització del centre (prova B.1) i l’explicació d’una de les nou Unitats Didàctiques entregades el primer dia al tribunal (B.2). D’aquesta primera fase en surt una nota de totes les parts (de les 3 parts). Si la nota és inferior al 5 (el meu cas), ja pots anar-te’n de vacances que has suspès. Si és superior, passes a la següent fase (com a operación triunfo).

- La següent fase rep el nom de “concurs”. I aquí està la trampa. En aquesta fase, l’opositor ha de presentar els mèrits. Els mèrits són tots aquells documents que acrediten la formació permanent, els anys d’experiència, els càrrecs... tot allò que demostri que l’aspirant ha estat fent durant aquests anys. D’aquesta part també se n’extreu una nota basada en un barem del Departament, que se suma a l’altre.
Quan l’aspirant té aquestes dues notes juntes, s’ordena una llista a tota Catalunya amb la posició de cada un dels aspirants que ha superat la fase d’oposició. Llavors, en funció del nombre de places ofertades pel Departament, es talla per un lloc o per un altre. És a dir, si Educació Infantil té una oferta de 1000 places, només se seleccionen els 1000 primers.
Per tant, jo no vaig estudiar. Perquè ? perquè jo no tinc ni un mèrit. Aquí està la desgràcia. Conec molta gent que ha aprovat les oposicions amb bona nota (més de 8) i s’han quedat al carrer perquè els interins de fa molt temps els hi ha passat per davant amb els mèrits. La veritat és que aquest sistema d’accés és força injust, però és el que hi ha. Per tant, aquest any, suspendre les opos era el que ens tocava als “ninyatos” que acabem de sortir.

Cap comentari: