diumenge, 25 de febrer de 2007

Viure del cognom

Ara per ara, el cognom Maragall ha passat a la gran història de Catalunya per grans personatges: El gran poeta noucentista Joan Maragall. Poeta que s'estudia a totes les escoles catalanes pel que va simbolitzar la seva poesia en el seu moment i, el seu nét Pascual Maragall, alcalde de Barcelona quan es van realitzar les Olimpiades i President de la Generalitat de Catalunya quan es va fer la reforma de l'estatut d'autonomia.

Però, senyors i senyores, també passarà a la història per la ovella negra de la família: l'Ernest Maragall, Conseller d'Educació.

Què ha fet home per guanyar-se aquest títol ? Una gestió bastant penosa al capdavant d'aquesta institució. Però, sobretot, pel polèmic i citat decret d'ensenyaments mínims de primària.
Aquest decret dictat pel MEC ens anuncia que Catalunya ha de realitzar una hora més curricular en castellà, ja que aquesta llengua es parla poc en aquesta nació. Això estaria molt bé si no suposés una clara invasió competencial: el document marc del MEC s'ha de limitar a dir els continguts mínims, no els objectius ni procediments ni metodologia ni, molt menys, elaborar ells mateixos els currículums.

Què fa el senyor Maragall ? Dir (en castellà !!!) que li sembla perfecte que es faci una hora més, ja que hi ha alguns llocs de Catalunya on es necessita molt.

Jo pregunto (com a mestre d'escola pública orgullós que sóc): senyor Maragall, s'ha passat algún cop per les escoles públiques d'aquest país on els seus alumnes diuen barbaritats com "el meu prim" (cosí), "em duel la perna" (em fa mal la cama)... ? No sap vostè, senyor conseller, que hi ha una paraula preciosa en català que es diu "Normalització" ? La normalització passa per ensenyar als nostres alumnes castellanoparlants més castellà ? Jo diria que el model correcte és, ja que tots parlen castellà a casa, com a mínim tinguin alguna competència bàsica en la llengua cooficial (segons el nou estatut també) en aquesta nació és a dir, el català.

Realment, sembla que també desconeix (i això ja és més greu) tota la feina que estan fent dia a dia els Centres Nacionals de Política Lingüística adscrits al Departament de la Presidència (els de la "queta") i la seva xarxa de voluntaris per la llengua (d'entre els quals m'hi incloc). Aquesta gent treballa tot el dia perquè la nostra llengua tingui vida.

Com a treballador del seu Departament i ciutadà de Catalunya, li adreço unes paraules que crec que poden ser significatives:

Senyor Maragall, la llengua es mor. El català és una de les moltes llengües que està en perill d'extinció per causes com ara la globalització o la supremacia d'altres llengües per qüestions polítiques o socials. Li demano, si us plau, que, com a representant de tots els mestres que ens deixem cada dia la pell a les aules ensenyant i educant, no la mati vostè també. No s'embruti les mans matant un vehicle d'expressió per quedar bé amb Madrid.

Moltes gràcies

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No sè si estic ben informat però em sembla que és conceller del vostre govern.

Albert_ERC ha dit...

Estàs ben informat Joan, és c conseller de l'Entesa Nacional pel progrés, però això no vol dir que tots els consellers (que, et recordo, no són del mateix partit)facin la feina perfecte.
Un cas flagrant, és l'Ernest, conseller pel Partit Socialista Català.