diumenge, 25 de febrer de 2007

RENFE Catalana ja !

Una vegada més llegeixo a tots els diaris un retard de tres hores que hi ha hagut a la RENFE aquesta setmana. Una vegada més sento impotència i indignació.

La meva història amb la RENFE es remunta a fa molts anys, quan jo era adolescent (jejejejeje). Des de que vaig començar a ser-ne usuari, que recordi, sempre he tingut problemes. Els més sonats han passat a la història de la meva vida i els resumeixo aquí en tres ratlles.

Un dia de juny, allà al 2003, tornava jo de la Facultat de Farmàcia de la UB després d'haver estat tot el dia d'examens de la sel·lectivitat. Vaig sortir de la facultat a les 14'00 sense haver dinat i, casi bé, sense haver esmorzat. Vaig agafar el metro a Maria Cristina i es va estar 10 minuts parat en hora punta. Vaig decidir anar a Sants que era l'estació de RENFE més propera que tenia. Un cop a Sants, vaig haver d'esperar mitja hora per fer el recorregut Sants-Barberà del Vallès (una mitja horeta el dia que els Déus em són propicis) de peu perquè era hora punta i el tren anava tard. Vaig arribar a casa a allò de les 16'00 brut, cansat, humillat, destrossat...

Aquell mateix any, al setembre, començava les classes a la Universitat Autònoma de Barcelona (que està al municipi del costat de casa meva) a dos quarts de nou del matí. Em vaig aixecar a les 7 molt nerviós i vaig començar a anar cap allà. Sortia de casa entre dos i tres quarts de vuit. Aquell dia, per variar, hi havia retencions a la RENFE. El tren que havia d'anar a Barcelona (perquè aquesta és una altra, per anar al municipi del costat he de fer tranbord a Cerdanyola => n'he de recular una per avançar-ne una altra) anava amb retard. El tren va passar a un quart de nou. A les 8'20 estava a Cerdanyola de mala llet, perquè els tren de l'Autònoma passàven a hora punta a i 10, a i 15 i a i 50. Total, a i 50 va arribar el tren que, com és habitual, anava ple. Vaig haver de fer el trajecte de peu. El meu primer dia d'universitat vaig arribar casi bé una hora més tard per culpa de la meravellosa RENFE.

Corria l'últim desembre de la carrera i havíem decidit anar a celebrar-ho tots a un "lactuca" de les rambles. La majoria, al ser de la UAB érem de fora de Barcelona i havíem pensat en un lloc intermig de fàcil comunicació on teníem tots trens fins a les 24'00. El sopar va ser genial i ens ho vem passar tots de conya. Quan la festa va acabar, un grupet vem pujar cap a l'estació de Plaça Catalunya per agafar l'últim tren que ens portaria a casa. Paguem i entrem. Un cop a dins, per l'altaveu anuncien que l'últim tren de la nit ha estat anul·lat. Òbviament, la cara de sorpresa de tothom és palesa. Als cinc minuts, cares d'angoixa i desesperació. Anem a buscar el vigilant de seguretat per veure què està passant, que no ho poden fer ja que hi ha molta gent que torna de treballar cap a casa. El pobre home, assetjat per les masses, no sap què respondre i diu que a Sants li han passat aquesta informació, que busquem formes alternatives de tornar a casa. Pensem en la solució del bus nocturn o de pagar un taxi entre tots, però ja havíem pagat la RENFE i no tothom tenia la targeta d'ATM. Mentres estem discutint, sona la veueta de la RENFE que ens anuncia que el proper tren que entrarà per la via 1 és el tren amb destinació Manresa, l'últim de la nit. Estupefactes tots, deixem al pobre home allà i correm a la via per agafar el tren que, finalment, no s'havia anul·lat i ens portaria a casa.

Aquests són tres exemples significatius del que m'ha fet la RENFE en aquests anys. Són exemples que relato jo, però que segur que tothom ha viscut. Crec que la RENFE està donant un servei bastant deplorable a Catalunya. Sospito, arrel del mail que corria sobre la conversa que va tenir una ràdio amb un responsable de RENFE que les raons de la merda de servei són raons polítiques. Però llavors és quan utilitzo aquell argument que tant m'agrada dir: si tant us molestem i us costa tant donar-nos aquest servei del qual teniu el monopoli, per què no ens ho deixeu gestionar a nosaltres que ho farem amb tant de gust ?

Cap comentari: